En les darreres dècades, Catalunya ha viscut un procés de diversificació ètnica i religiosa a causa de l’augment de la immigració internacional. En aquest context, la integració de les minories i l’acomodació de les seves necessitats religioses i culturals ha esdevingut una qüestió prioritària per les autoritats polítiques i la societat civil. Una estratègia clau en aquest procés d’integració ha estat treballar amb “mediadors culturals” o individus que disposen de les habilitats culturals i lingüístiques necessàries per fer de ponts entre les seves respectives comunitats religioses, d’una banda, i les institucions socials i polítiques, d’una l’altra. En assumir el paper d’intermediaris, aquests individus sovint es converteixen en líders i/o representants de la comunitat, tot i fer-ho a través de camins no convencionals i que no necessàriament impliquen formació religiosa formal.

Aquest projecte examina els antecedents personals, les trajectòries i les motivacions d’aquells que exerceixen el paper d’intermediaris en l’àmbit religiós a Catalunya. Particularment, l’anàlisi se centra en examinar el paper dels intermediaris culturals vinculats a les comunitats filipina, islàmica i sikh a l’àrea metropolitana de Barcelona.

La recerca explica els tipus de capital social i cultural que facilita que individus específics esdevinguin intermediaris culturals en l’àmbit religiós, així com exposa com el fet d’actuar com a intermediaris culturals permet a aquests individus l’acumulació d’altres capitals. Així mateix, el projecte mostra que la intermediació és una activitat substantiva i funcional que es pot subdividir en cinc àrees principals: 1) administració / organització; 2) resolució de conflictes; 3) representació; 4) socialització / integració; i 5) transnacionalisme. Ara bé, malgrat aquestes àrees poden distingir-se analíticament, a la pràctica acostumen a solapar-se.

Finalment, aquest projecte identifica diversos reptes relacionats amb la mediació que afronten tant les comunitats religioses com les institucions públiques, i destaca les qüestions de legitimitat i confiança, les quals són essencials perquè la mediació funcioni adequadament en l’àmbit religiós.

Publicacions