En un marc de crisi social, derivada per la crisi econòmica, climàtica i sanitària, la polarització, i especialment la polarització afectiva, emergeix com un tema clau per comprendre la complexitat social i els reptes per la convivència. Partim de la premissa que en aquest escenari de polarització afectiva els temes posicionals són d’índole moral, on històricament les comunitats religioses han tingut un rol com a proveïdores principals de discursos morals. En l’actualitat, però, en un context de secularització i pluralitat religiosa, com es el cas de Catalunya, ens interroguem sobre el paper de les comunitats religioses i els emprenedors morals com agents de polarització, o per contra, de diàleg i construcció d’espais de consens en temes posicionals relacionats amb la religió, el gènere i la salut. En concret ens centrem en la llei trans, l’eutànasia, l’avortament i la vacunació per la covid. Es tracta, per tant, de pronosticar i valorar l’abast de les comunitats religioses i els emprenedors morals en qüestions morals d’interès públic. Per fer-ho, adoptem una metodologia en la que combinem dues técniques d’investigació: anàlisi Big Data de xarxes socials i entrevistes qualitatives en profunditat. El projecte pretén així tenir un impacte social i polític incloent la realització de seminaris participatius amb actors implicats i l’elaboració de materials de divulgació.