El projecte té per objectiu examinar la relació entre la religió, les perifèries urbanes estigmatitzades i el malestar social. Volem comparar dos tipus d’organitzacions religioses, les musulmanes i les pentecostals a dos barris de Catalunya, el barri d’Espronceda a Sabadell i els de Plaça Catalunya a Salt (i el limítrof amb aquest, Sta. Eugènia de Girona).

El projecte de recerca s’organitza entorn de tres preguntes:

La primera és: són aquestes perifèries econòmiques i socials, espais d’acollida de la nova població i d’assignació de recursos propis del camp religiós, però també del social, cultural, laboral o d’habitatge? La voluntat és comprendre quin paper juga la religió a l’hora de fer front a la precarietat material, cultural i simbòlica amb la qual es poden trobar els habitants d’aquestes perifèries, i especialment aquells que han fet un procés migratori.

La segona pregunta reflexiona sobre el paper de les organitzacions i expressions religioses en la interpretació i canalització social del malestar col·lectiu. Aquesta interrogació s’incorpora a la creixent literatura científica internacional sobre l’augment de la conflictivitat als barris perifèrics de Londres o París i les anunciades tendències a la radicalització dels joves habitants d’aquests suburbis estigmatitzats.

La darrera pregunta està relacionada amb la manera en com s’articulen els tradicionals moviments populars lligats a les lluites urbanes amb els nous moviments religiosos; es tracta d’indagar sobre si aquestes interaccions col·lectives adopten formes de cooperació, animadversió, o substitució funcional dels segons pels primers.

La investigació s’emmarca en la literatura emergent que emfatitza la importància de comprendre la producció de l’espai urbà, dels processos d’estigmatització (tant territorial com ètnica o religiosa) a l’hora de gestionar la desigualtat i de comprendre les expressions de malestar, de desafecció institucional o de contestació pública de les poblacions de certs barris marginalitzats i/o estigmatitzats.