El marc dramatúrgic proposat per Goffman ha proporcionat un repertori conceptual abundant per analitzar els aspectes performatius de la vida social i com adaptem les nostres autopresentacions en funció de les audiències a les quals ens dirigim. Tot i això, tot just estem començant a comprendre com els avenços en la tecnologia digital i l’ús generalitzat de les xarxes socials han transformat la manera com les persones presenten les seves identitats a audiències properes i distants, així com les tensions que puguin provocar les actuacions dutes a terme per a múltiples audiències simultàniament. El projecte PRASE examina aquestes qüestions mitjançant un estudi innovador de rituals religiosos públics realitzats localment però projectats globalment. Centrant-nos en els rituals públics organitzats per musulmans xiïtes d’origen sud asiàtic a Europa, el projecte analitza com aquests rituals estan estructurats per lògiques contrastades de performativitat religiosa i cívica orientades cap a públics diferents. Per exemple, l’ímpetu per participar en expressions apassionades de pietat per impressionar els xiïtes a l’estranger (performativitat religiosa) pot xocar amb les pressions per modelar els rituals segons les normes i les sensibilitats locals (performativitat cívica). Aquestes tensions són especialment notables pel que fa als rituals de lamentació xiïtes, ja que sovint impliquen pràctiques d’auto flagel·lació que alguns consideren contràries als valors cívics. Aquests rituals i les discussions sobre la seva organització constitueixen contextos claus per a la realització d’un “treball d’aparença” (facework) i per a la interacció entre les minories xiïtes, les autoritats estatals i el públic general, on les qüestions sobre la integració es negocien activament. El projecte PRASE combina la investigació històrica, l’etnografia rigorosa de casos múltiple i una anàlisi innovadora de xarxes socials. El component etnogràfic se centra a Barcelona, Bonn, Londres i Milà, quatre ciutats escollides per les diferents trajectòries migratòries, la composició socioeconòmica i les actuacions rituals de les respectives comunitats xiïtes, així com les diferents maneres de regular les expressions religioses a l’espai públic. Els resultats del projecte contribuiran al nostre coneixement sobre les transformacions de la performativitat social, les fonts de la innovació religiosa i la interacció canviant entre religió i ciutadania en el context de la “revolució digital” actual i les oportunitats que ha generat per formar i sostenir connexions transnacionals.